Otilia Martínez Martínez
Dia : Dimecres 03 de Desembre 2015 a les 19:00h
LLoc : Local A.VV de Sant Marti Provençals
Organització : A.VV Sant marti de Provençals i Centre d'Estudis Sant Marti
Comentaris de Antonio Herrera
Otilia
Martínez. La dona en les lluites veïnals
L'Agenda
d'El Periódico titulava la Xerra - Col·loqui: La dona en les lluites veïnals,
per Otilia Martínez. Moltes vegades el paper de la dona en defensa dels Drets
Humans ha quedat relegat. Lluites, que han generat persecució, càstig… I que
han contribuït a la conquesta de la democràcia, i la llibertat… El passat dia 1
de desembre es va complir 60 anys, Rosa Parks, va rebutjar l'exigència del
conductor d'un autobús en el sud d'Estats Units de cedir el seu seient a un
home blanc.
De
totes les lluites dels veïns, i veïnes de Sant Martí de Provençals, la de la “ plaça
dels Porxos” ha estat la més violenta, era 1982, ocupava l'alcaldia Narcis
Serra. Els enfrontaments entre policies i veïns per evitar, que continués
l'edifici que tancava la plaça va ser molt dura. El paper de les dones del
barri va ser fonamental. Eren les encarregades de muntar guàrdia, recollir
signatures, donar la veu d'alarma si acudia algú amb la intenció de continuar
les obres… Montserrat Gómez, Dolores Martínez, Llavor Fornós, Otilia Martínez,
entre unes altres no es movien de la plaça. Pocs confiaven que al final
s'aconseguiria evitar la construcció de l'edifici.
Presento
a Oti, dient, “Al costat d'un gran home sol haver-hi una gran dona, aquest és
el cas de Oti” Oti comença recordant al seu marit amb el qual van estar junts
52 anys. “Martínez, tenia un caràcter fort, i rebel, però ens estimàvem. Era
conscient, que la seva dedicació a solucionar els problemes del barri de Sant
Martí de Provençals li impedien gaudir de la seva família”. En la meva etapa en
l'A.V.V. vaig poder constatar el lliurament de Martínez per intentar solucionar
els problemes dels veïns, i veïnes; era igual, que anés dilluns o diumenge.
Paco Narváez, amic de la família, i regidor de Sant Martí durant més de vint
anys va destacar la seva generositat, Narváez, “Vaig aprendre molt al costat de
Martínez, estic orgullós d'haver compartit tants moments agradables amb ell, i
la seva família. Mai demanava gens per a ell. Era molt respectat per les
administracions; Generalitat, Ajuntament…
Pren
la paraula Manel Martínez, fill, diu “Bé… aquí hem vingut a parlar de la meva
mare” Estreny les mans de la seva mare, “aquestes mans, i la columna vertebral
han fet el treball de casa… Oti, és una dona generosa, i valenta, s'aixecava a
les quatre de la matinada per anar a treballar, hi havia temporades que
Martínez, el seu marit estava a la Presó Modelo. Per la seva casa han menjat,
dormit… activista polítics fitxats per la policia franquista, en una època, que
no hi havia llibertats. Manel, “La preocupació dels meus pares era poder
pagar-nos una bona educació, algunes vegades pagàvem l'escola amb retard. Els
fills hem heretat el pensament d'esquerres. En una època que ser d'esquerres
estava perseguit, “Alguns mestres en pegar-me en to despectiu, deien; “hi ha rojillo,
has d'aplicar-te més”
Comentarios de Antonio Herrera
Otilia
Martínez. La mujer en las luchas vecinales
La
Agenda de El Periódico titulaba la Charla - Coloquio: La mujer en las luchas
vecinales, por Otilia Martínez. Muchas veces el papel de
la mujer en defensa de los Derechos Humanos ha quedado relegado. Luchas, que
han generado persecución, castigo… Y que han contribuido a la conquista de la
democracia, y la libertad… El pasado día 1 de diciembre se cumplió 60 años, Rosa
Parks, rechazó la exigencia del conductor de un autobús en el sur de Estados
Unidos de ceder su asiento a un hombre blanco.
De
todas las luchas de los vecinos, y vecinas de Sant Martí de Provençals, la de
la “ plaça dels Porxos” ha sido la más violenta, era 1982, ocupaba la alcaldía
Narcis Serra. Los enfrentamientos entre policías y vecinos para evitar, que
continuara el edificio que cerraba la plaza fue muy dura. El papel de las mujeres del barrio fue fundamental. Eran las
encargadas de montar guardia, recoger firmas, dar la voz de alarma si acudía
alguien con la intención de continuar las obras… Montserrat Gómez, Dolores
Martínez, Pepita Fornós, Otilia Martínez, entre otras no se movían de la plaza. Pocos confiaban en que al final se
conseguiría evitar la construcción del
edificio.
Presento
a Oti, diciendo, “Al lado de un gran hombre suele haber una gran mujer, éste es
el caso de Oti” Oti empieza recordando a su marido con el que estuvieron juntos
52 años. “Martínez, tenía un carácter fuerte, y rebelde, pero nos amábamos. Era consciente, que su
dedicación a solucionar los problemas del barrio de Sant Martí de Provençals le
impedían disfrutar de su familia”. En mi etapa en la A.V.V. pude constatar la
entrega de Martínez para intentar solucionar los problemas de los vecinos, y
vecinas; daba igual, que fuese lunes o domingo.
Paco Narváez, amigo de la familia, y regidor de Sant Martí durante más
de veinte años destacó su generosidad, Narváez, “Aprendí mucho al lado de
Martínez, estoy orgulloso de haber
compartido tantos momentos agradables con él, y su familia. Nunca pedía nada
para él. Era muy respetado por las administraciones; Generalitat, Ayuntamiento…
Toma
la palabra Manel Martínez, hijo, dice “Bueno… aquí hemos venido a hablar de mi
madre” Estrecha las manos de su madre, “estas manos, y la columna vertebral han
hecho el trabajo de casa… Oti, es una mujer generosa, y valiente, se levantaba
a las cuatro de la madrugada para
ir a trabajar, había temporadas que Martínez, su marido estaba en la Cárcel
Modelo. Por su casa han comido, dormido… activista políticos fichados por la
policía franquista, en una época, que no había libertades. Manel, “La
preocupación de mis padres era poder pagarnos una buena educación, algunas veces pagábamos la escuela con
retraso. Los hijos hemos heredado el pensamiento de izquierdas. En una época
que ser de izquierdas estaba perseguido, “Algunos maestros al pegarme en tono
despectivo, decían; “hay rojillo, tienes que aplicarte más”
